Volum: 110,84 m3
Il·luminació: Alta
Temperatura: 16/23ºC
Zonació: Delta de L´Ebre
En les llacunes costaneres del delta es barregen l’aigua dolça i l’aigua marina, fet que crea un ambient de característiques molt singulars.
El delta de l’Ebre, situat a l’extrem sud oriental de Catalunya, representa una extensió aproximada d’uns 350 km². Aquest espai és un parc natural protegit perquè constitueix un hàbitat singular tant pels organismes marins, com per les nombroses aus marines migratòries que acostumen a establir-s’hi temporalment.
Constitueix un pas intermedi entre l’aigua dolça (aportada pel riu Ebre) i l’aigua marina, de tal manera que la primera, al desembocar al mar, es barreja gradualment amb la segona, disminuint la salinitat. Aquest fet crea una sèrie d’ambients de salinitat intermèdia i fluctuant que no facilita la vida dels diversos organismes que l’habiten.Les diverses espècies que viuen poden suportar descensos i increments relativament alts de salinitat, gràcies a una regulació eficaç dels fluids interns. Tot i això hi ha espècies que no solament romanen a la zona de transició (o de barreja d’aigües), sinó que verifiquen una inserció total a una o altra. Són espècies que realitzen les anomenades migracions, com per exemple, l’anguila (Anguilla anguilla).
Altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
- Llisa vera (Chelon labrosus)
- Esturió siberià (Acipenser baerii)