La garota violeta és un eriçó aplanat ventralment. És de color porpra fosc amb camps porosos blanquinosos, punxes quasi sempre violetes amb les puntes blanques. La seva closca té una mida màxima de 15 cm de diàmetre.
És un animal solitari. Viuen preferentment en fons sorrencs amb o sense herbes marines, en fons de coralls i rocosos, a una profunditat d’1 a 120 m. S’alimenten d’algues i ocasionalment d’animals sèssils o molt lents, també de carronya, per tant és una espècie omnívora.
La seva reproducció és ovípara i sempre existeix separació de sexes, tant els espermatozoides com els òvuls es dipositen lliurement a l’aigua. No és freqüent que es donin casos de dimorfisme sexual, és a dir, no es diferencien externament mascles i femelles.

Entremig de les punxes té unes espines transformades en una mena de pinces, una part de les quals disposa de glàndules de verí que serveixen de defensa contra els enemics.

Estat de conservació