ELS PINGÜINS

19 de desembre de 2018

AUS O PEIXOS ?

Els pingüins pertanyen a un grup d’aus que no volen, tenen les ales adaptades per a la natació. Això va fer pensar, antigament, que eren peixos. Tots ells pertanyen a una mateixa família, Spheniscidae. El nom original de pingüí corresponia a un ocell de les illes de l’Atlàntic nord, extingit el 1844, i no emparentat amb els pingüins australs.

COM SÓN ELS PINGÜINS ?

Tenen el ventre clar i el dors fosc, com a sistema de camuflatge per confondre’s amb la claror de la llum del sol o la foscor del fons. Tenen el cos recobert de plomes; les del seu cos estan reduïdes i tenen aspecte d’escata, les de la cua estan modificades per utilitzar-les com a timó per a la navegació i per saltar fora de l’aigua. A terra ferma són poc àgils i caminen erectes, trontollant, amb les ales obertes per mantenir l’equilibri. Tenen 4 dits a cada pota: 3 anteriors gruixuts i units per una membrana interdigital, i 1 de posterior petit i separat.

PORTEN ABRIC ELS PINGÜINS?

Són animals de sang calenta, amb una temperatura corporal d’uns 40 ˚C, i tenen gruixudes capes de greix que repel·leixen l’aigua i els aïllen del fred. A més a més, mantenen l’escalfor gràcies a un espessa capa de plomes, que conserva l’aire calent escalfat pel propi cos. Les bombolles que es veuen quan bussegen són producte d’aquest aire calent.

COMPORTAMENT I REPRODUCCIÓ

Els pingüins passen la major part del temps en grups anomenats colònies, a les quals tornen cada any des de l’oceà per nidar. Quan troben la seva parella es posen cara a cara amb els becs cap al cel i les ales cap enrere i emeten uns brams, que són propis de cada pingüí i que els ajuda a localitzar-se dins la colònia.
 
Són ovípars, com la resta d’aus. Cada any els pingüins emprenen una marxa fins al seu lloc de naixement, on ponen els ous acuradament. Generalment, a principis d’octubre la femella pon un parell d’ous que triguen uns 40 dies en desenvolupar-se. Habitualment només una de les dues cries sobreviu. Mentre un dels progenitors protegeix els polls, l’altre va al mar per alimentar-se, i així van fent torns.
 
La majoria de pingüins construeixen el niu entre el mascle i la femella lluny de l’aigua, sota arbustos, en coves o en llocs oberts. En alguns casos en què no el poden construir carreguen l’ou sobre les potes durant unes 6 setmanes. Un replec de la pell del ventre cobreix l’ou o el poll per protegir-lo i escalfar-lo.
 
Els pollets neixen sense plomes, per aquesta raó romanen als nius fins desenvolupar una primera capa de plomes molt fines, el plomissol, que els protegeix del fred. Quan pesquen, per exemple, uns quants adults tenen cura dels més joves i la resta pesca en grup.
 

ALIMENTACIÓ I DEPREDADORS

 S’alimenten de diferents peixos, calamars i de krill, uns crustacis semblants a les gambetes, que formen part del plàncton. La seva llengua espinosa els permet subjectar les preses, que s’empassen senceres, ja que no tenen dents.
 
Els lleopards marins, els petrells, les orques i els taurons són alguns dels seus depredadors.
 

DISTRIBUCIÓ DELS PINGÜINS

 Les 17 espècies de pingüins que existeixen viuen només a l’hemisferi sud, però contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. La majoria d’espècies viuen en climes temperats o tropicals, en zones però, on l’aigua sí que és freda.
 

EL MÉS GRAN…EL PINGÜÍ EMPERADOR

Aptenodytes forsteri
 
És el més gran de tots els pingüins (1,2 m i 30 Kg de pes de mitjana) i pot viure més de 20 anys.  
Només viu a l’ Antàrtida i forma colònies de centenars de milers d’individus. 
Les seves poblacions han estat massacrades en el passat pel seu greix i la seva pell, tot i que l’actual inaccessibilitat a la regió antàrtica ha contribuït a la seva preservació.
Són grans nedadors, poden arribar a fer immersions de fins a 500 m de fondària a 6-9 km/h. Aguanten fins a 20 minuts sense respirar sota l’aigua.
 
En època de cria recorren 90 km terra endins, un llarg viatge que comença a l’abril quan la temperatura pot arribar a ser de 40˚C sota zero. 
Busquen parella fent exhibicions, aixecant les ales i inclinant-se. Al maig o juny la femella pon 1 ou que guarda el mascle a la bossa abdominal (no pot tocar a terra en cap moment perquè seria mortal per la cria) mentre ella va a buscar menjar al mar. Els mascles formen agrupacions compactes per protegir-se del fred i del vent i al cap de 2 mesos les femelles tornen i alimenten el pollet regurgitant l’aliment. És aleshores el torn del pare per anar a buscar menjar. Quan torni, els dos cuidaran del pollet. Quan sigui independent, la cria imitarà el comportament dels pares i formarà petits grups amb d’altres cries. Són espècies monògames i adquireixen la maduresa sexual als 5 anys.
 

EL MÉS PETIT…EL PINGÜÍ BLAU

Eudyptula minor

Tal i com els seu nom indica és el més petit de tots els pingüins (45cm de longitud amb un pes màxim d’uns 1,1 Kg). El plomatge de la part del davant és blanc, i el del dors és blau.
 És natural dels mars del sud d’Austràlia, propers a Nova Zelanda.
 

L’ESTRELLA DE L’AQUÀRIUM…PINGÜÍ DE HUMBOLDT

Sphenicus humboldti

Característiques del tanc dels pingüins (pingüinera)

És una espècie gregària, natural de les anomenades corrents marines de Humboldt, amb una distribució des del centre del Perú al centre de Xile. Es tracta d’una espècie en perill d’extinció, amb una població total de només 12.000 exemplars degut a que les fluctuacions causades per “El Niño” i “La Niña” afecten la temperatura de l’aigua d’aquests corrents.
 
El pingüí de Humboldt pesa entre 3 i 5 Kg de mitjana. Viu en colònies reproductores a les costes de les regions fredes i temperades de l’hemisferi sud. Durant la nit acostumen a dormir a l’interior dels caus, tot i que alguns pingüins opten per quedar-se a fora, i poden dormir drets o de costat.
 
A L’Aquàrium de Barcelona tenim una colònia formada per 21 individus i, fins ara, han nascut 12 pollets. La temporada de cria comença al març i poden criar 2 vegades a l’any. Fan postes de dos ous que incuben durant 40 dies. Els pollets no surten del cau fins als 2 mesos d’edat.
 
Algunes parelles romanen 2 o més anys juntes; d’altres prefereixen canviar cada any.
 
Els pingüins joves tenen el ventre platejat. Un cop l’any els nostres pingüins muden de ploma, i és en aquest període de canvi de ploma, d’una setmana aproximadament, que mostren un aspecte no tan elegant com és habitual. Sovint els pingüins es freguen el bec pel cos, perquè a la base de la cua hi tenen una glàndula que produeix un greix que impermeabilitza les plomes, comportament que es coneix com a brunyiment o poliment.
 
Dues vegades al dia, els cuidadors alimenten els pingüins d’un en un, però alguna vegada el menjar és llençat a l’aigua, i així s’han de capbussar per buscar-lo. S’alimenten amb arengada, amploia i peixos similars.